03 de novembre 2008

Sam Savage. Firmin. Barcelona: Columna, 2008
Un relat farcit d'humor negre: tot un símbol de l'amor per la literatura.
"Jo, per part meva, he viscut més que tots ells, i, a canvi, he mort de mil morts diferents."

24 de juliol 2008

Records d'infantesa, paisatges d'estiu...



Es troben tresors
meravellosos a la sorra
i l'aigua, verda i freda,
allà on visc.



Al vespre, la brisa juga amb les cortines de la meva cambra
i porta somnis dolços i tendres, allà on visc.

F. Wolfe. Allà on visc. Barcelona: Ed. Joventut, 2001.

22 de juliol 2008

De Papasseit a Brossa i la mirada d'un infant


"El papa ha fet una O. Damunt d'un fondo negre tot lluent d'atzabeja, una circumferència d'una blancor magnífica. I li ha preguntat:
-Salometa: quina lletra és aquesta?
I la nena:
-No hi és... iétra! La iüna, és !! la iüna!!!"
Salvat- Papasseit, poeta de la quotidianitat, dóna una visió de la infància a través de l'observació de les relacions dels infants amb els adults a Els nens de la meva escala (1921 a "La Mainada")



Lunar de Joan Brossa(1982): La lluna i la O es fonen en les fases del satèl·lit.

21 de juliol 2008

El Soldadet de Plom i la genialitat de J. Müller


Les històries d'Andersen estan plenes d'elements màgics i d'imatges poètiques que acompanyen l'infant al llarg de la vida. En paraules de J. Carner: “Hem col·locat Andersen entre els imaginatius que, tot adreçant-se a la infantesa, deixen una petjada vívida en el cor de l’home i són susceptibles de relectura a totes les edats”.
Jörg Müller presenta una interpretació extraordinària del conte El Soldadet de Plom d'Andersen, en la qual les imatges esdevenen la base narrativa, es poden "llegir".

Les il·lustracions aporten una visió personal de l'obra. L’autor construeix una nova història amb la interrelació d’elements actuals i molt especialment amb les imatges que incorporen el paisatge africà en el transcurs del viatge dels protagonistes. Imatges impactants, reals com una fotografia, que esdevenen reflex i alhora denúncia de les relacions desiguals entre el món “desenvolupat” i el “subdesenvolupat”. Un document social, cultural i històric.

Una interpretació que configura una nova narració i permet establir un diàleg amb el referent que tenim del conte d’Andersen, en el nostre imaginari col·lectiu.

17 de maig 2008

Animalari


LA PUÇA
Una puça que saltava
una cosa de no dir,
als matins, quan es llevava,
i després de fer un pipí
a la feina se n'anava
que era a una hora de camí.


Però tot i que saltava
no hi anava mai a peu,
que cada matí agafava
el gos de les vuit i deu.


Enric Larreula






Enric Larreula

Enric Larreula "un mestre de mestres", així és com el defineixen a les biografies que trobem a la xarxa, no només per la seva tasca docent sinó perquè ha esdevingut un referent per a moltes persones de diferents generacions. Autor prolífic, ha fet més de cent obres: literatura per a infants i adults, poesia, assaig, crítica... Sent Dolor de llengua(2002, Edicions 3 i 4) i per això s'implica en projectes que signifiquin fer estimar la llengua. El seu compromís en temes socials, culturals i mediambientals és un exemple. Les activitats que desenvolupa a les escoles, centres culturals, universitats... són un estímul important pels amants de l'art de la paraula. Conversar amb ell al voltant de la literatura i l'escola en el marc de la UVic fou un autèntic plaer, un aprenentatge intens, un sacseig a les consciències.

25 de març 2008

Llums del Nord

Llums del Nord, primer volum de la trilogia La matèria obscura de Philip Pullman, ha esdevingut un èxit entre els lectors adolescents, fins i tot se n'ha fet la versió cinematogràfica: La brúixola daurada. Una obra amb ingredients de fantasia èpica: aventures i descoberta de nous mons.
"D’ençà que existeixen els humans, sempre hi ha hagut daimonis. És el que ens diferencia dels animals”(p.338)
"Quan el teu daimoni adopti la forma definitiva, sabràs quin tipus de persona ets.- Però, ¿i si es transforma en alguna cosa que no m’agrada?- En aquest cas voldrà dir que no estàs contenta(...) Fins que no aprenen a conviure amb el que són, no fan res més que queixar-se”(p. 184)
L'èxit d'aquest tipus d'obres pot venir recolzat per un bon treball publicitari però ingredients com la fantasia, la imaginació, la creació de nous mons són maneres de respondre a incògnites profundes de l’ésser humà i de la construcció de l’univers. Formes d'enfrontar-se a preguntes que apareixen amb força en l’etapa adolescent, de construcció de la personalitat, els temors a fer-se gran, etc. D'alguna manera la fantasia ajuda a viure, diverteix i porta a la reflexió. Són aquests alguns dels elements que expliquen l'èxit d'aquesta història?

05 de març 2008

El retorn a la infantesa


A CA L’ANTIQUARI

A ca l’antiquari
he trobat l’armari
dels temps d’infantesa.

L’he volgut obrir
per si eren allí
les velles contalles,
les dolces rialles,
els jocs, la il·lusió
la tendra cançó,
l’escarbat bum bum
la cuca de llum,
el poll i la puça,
la capseta russa,
en Joan petit
que balla amb el dit,
el gat marrameu,
els esclops d’en Pau,
la flauta de canya,
el cargol treu banya,
la lluna i la pruna,
la gosseta bruna,
l’aneguet renoc,
el patinet groc,
el gegant del pi
al mig del camí,
el de la ciutat
a dalt del terrat...
I l’a, b, c, d
qui troba ja té;
i el tren de Banyoles
llaunes i cassoles;
i el tren d’Olot
que arriba quan pot...
La nina de drap,
l’agulla de cap
de color de rosa
que l’amor s’hi posa,
el cosidor verd
que l’amor s’hi perd,
els peixos, el grill,
el vestit senzill,
els guixos blau cel,
el pa tou amb mel,
l’ou de xocolata,
la inefable bata
que pudia a escola...

Però no hi ha hagut clau
que obrís tal palau.
Somnis i records
estotjats són morts.

Pilar Cabot. Vol ballar un tango amb mi, senyor Vivaldi? Vic: Emboscall Editorial, 2000

23 de febrer 2008

Tant de gust...



Tots recordem les històries de H. C. Andersen que, a més, han estat versionades, modificades i adaptades a nous formats. Conèixer una mica més qui era aquest autor danès és el que pretén el llibre Tant de gust...Senyor Andersen de M. Carme Bernal i Carme Rubio. Una lectura accessible per a tot tipus de lectors, seguint les directrius internacionals de "Lectura fàcil".



En la mateixa col·lecció podem conèixer una mica més sobre un dels grans poetes del nostre país: Joan Maragall(Tant de gust...Senyor Maragall) perquè conèixer els autors, fer-los propers, és també apropar-nos a les seves creacions i valorar el seu art.

13 de febrer 2008

OFERIMENT


Trobo milers de mots
amb so de poesia;
per fer un concert amb tots
el cor no em bastaria.
Ens els podem partir;
són un bell instrument.
Feu el concert amb mi,
llegint-los tendrament.

Joana Raspall, Concert de poesia (2004).
La poesia de Joana Raspall, un bell regal !
http://www.escriptors.cat/autors/raspallj/index.php
http://www.uoc.edu/lletra/noms/joanaraspall/

03 de febrer 2008

Il·lustracions



Les il·lustracions d'Apel·les Mestres (Barcelona, 1854-1936) recreen un món màgic amb la profunditat i l'expressivitat del traç. Sembla que s'associa la infantesa amb els dibuixos de colors vius, però per què no donar imatges en blanc i negre als infants? Imatges suggerents, evocadores de fantasies, plenes de sensibilitat com aquestes?

30 de gener 2008

Dia de la Pau





30 de gener, dia de la Pau. Un bon moment per gaudir del conte Sóc la Pau d'Anna Obiols i Subi. http://www.subianna.com/




Il·lustracions de gran bellesa i narració creativa i original "per tots els nens i les nenes que viuen en guerra, perquè no deixin mai de creure que la PAU és possible(...)I per a totes les nenes i els nens que viuen en PAU, perquè no oblidin que viure en pau vol dir poder jugar tranquil·lament a pilota. Vol dir gaudir de les llargues nits estrellades. Vol dir poder veure i sentir cantar els ocells."




27 de gener 2008

Miquel i el dragó

Recuperem un llibre per a primers lectors que va aparèixer el 1984. Miquel i el dragó, del qual se n’han fet més de deu edicions i que encara és lectura per a molts infants. Elisabeth Heck crea una història plena de tendresa a través d’una narració poètica i musical. Les il·lustracions de Eckart Straube són de gran sensibilitat.

La lectura i la vida

 A La lectura i la vida (Columna, 2007) Emili Teixidor parla de com incitar els nens i adolescents a llegir, una guia per a pares i mestres on planteja qüestions tan interessants com:

“La imatge futura del món depèn dels que avui, ara, aprenen a llegir(…)la fantasia és indispensable en el desenvolupament de la infància, perquè és una manera natural d’enfrontar-se amb les emocions i els conflictes irresolts”.


I a més, bons consells: “Per què a les pissarres de les escoles o als taulers de les biblioteques no s’escriu, sota cada dia, el mes i l’any, o en lloc seu, un vers, només una línia!, d’un bon poeta, encara que els alumnes no l’entenguin completament? Només que els sorprengui una paraula, una frase, un so, és suficient. És com un regal”

Al primer capítol del llibre es reprodueix l’article “Estratègies del desig o trucs per llegir” guardonat amb el VI Premi Periodístic sobre Lectura de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez:

Un bon inici...


Tots els nens creixen, llevat d'un. I aviat ho saben,que han de créixer.


Un principi que no deixa indiferent, una manera magistral de tenir el lector atrapat des de la primera línia.
J. M. Barrie. Peter Pan i Wendy(1925)

Personatges

Una de les funcions de la literatura infantil és la de permetre l'accés a l’imaginari col·lectiu humà creat per la literatura. Els personatges que formen part de la nostra història personal, social i cultural.
Tots recordem històries clàssiques que han format part del llegat cultural que anem transmetent per la seva gran vàlua artística: literària i plàstica. Històries que han fet que siguem el que som...
Les aventures de Pinotxo.
Il. J. Vinyals(1934)

Fomentar el gust literari - explicar contes



Dijous 17 de gener a la biblioteca Joan Triadú de Vic, la narradora Eva Cervelló va parlar de la importància dels contes en l’educació.
En destaco dues frases interessants:
Els contes són mentides que diuen la veritat
Els contes poden fer fàcil allò difícil


És necessari recuperar la dimensió oral de la literatura, el fet de contar rondalles en el nucli familiar i a l’escola, en qualsevol moment. La narració amb imatges, titelles...però també amb el joc imaginari de crear mons tan sols a partir de l’entonació de la veu o del gest, desenvolupant l’atenció i la imaginació. És important no deixar d’explicar contes encara que els infants hagin après a llegir, per entendre qüestions abstractes, per crear un context d’afecte, per gaudir del llenguatge oral.
Per saber-ne més: Bryant, Sara C. Com explicar contes. Barcelona: Bibliària, 1996

Literatura i societat

Els models familiars de la nostra societat han canviat. La literatura infantil actual reflecteix les noves relacions i planteja diferents finals a les històries convencionals.
Una imatge poc habitual en les històries infantils que mostra la societat d'avui.


Haan, Linda de; Il. Nijland Stern.: Rei i rei. Serres.

26 de gener 2008

La literatura a l'escola









Mafalda, irreverent i inconformista, amb les seves reflexions sobre el món dels adults, s'ha convertit en un símbol de llibertat i justícia. “La dibujé así porque la libertad siempre es pequeña”, afirmava el seu creador, el dibuixant argentí Joaquín Salvador Lavado, més conegut com a Quino (1932).
http://www.clubcultura.com/clubhumor/quinoweb/
http://www.unesco.org/courier/2000_07/sp/dires.htm



La tira còmica porta a la reflexió. L’escola de Mafalda és encara la nostra escola?
Quin paper i quin enfocament té la literatura a l’escola? De quina manera es proporcionen les primeres imatges, els jocs de paraules, els personatges, les històries? El plaer de la primera literatura és essencial.

Per concloure, una reflexió recent d’una alumna de segon de primària, d'una clarividència pròpia dels infants:“Hi ha els llibres de l’escola i els altres. A mi m’agraden els altres.”

Imagina...

Imagina... pretén ser un espai per (re)descobrir autors i obres i compartir experiències i projectes en l'àmbit de l'educació i la literatura per a infants. Parteix de les activitats de docència i recerca relacionades amb la literatura infantil i juvenil a la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic.

*          *          *
"L'objectiu de la literatura és proporcionar paraules i importants dosis de diversió", Emili Teixidor feia aquesta afirmació en una entrevista a l'Extra del 7 de novembre de 1997 i destacava així la importància de la literatura com a font de plaer, més enllà d'altres finalitats de caràcter educatiu que se'n puguin derivar. Feia, a més, una altra reflexió: "La literatura, sigui infantil o adulta, és per a tothom, sempre que sigui literatura. Si no és literatura no és per a ningú". En aquest sentit, la literatura que anomenem "infantil" és una literatura sense límit d'edat, que és capaç d'emocionar i divertir també als adults.