25 de març 2008

Llums del Nord

Llums del Nord, primer volum de la trilogia La matèria obscura de Philip Pullman, ha esdevingut un èxit entre els lectors adolescents, fins i tot se n'ha fet la versió cinematogràfica: La brúixola daurada. Una obra amb ingredients de fantasia èpica: aventures i descoberta de nous mons.
"D’ençà que existeixen els humans, sempre hi ha hagut daimonis. És el que ens diferencia dels animals”(p.338)
"Quan el teu daimoni adopti la forma definitiva, sabràs quin tipus de persona ets.- Però, ¿i si es transforma en alguna cosa que no m’agrada?- En aquest cas voldrà dir que no estàs contenta(...) Fins que no aprenen a conviure amb el que són, no fan res més que queixar-se”(p. 184)
L'èxit d'aquest tipus d'obres pot venir recolzat per un bon treball publicitari però ingredients com la fantasia, la imaginació, la creació de nous mons són maneres de respondre a incògnites profundes de l’ésser humà i de la construcció de l’univers. Formes d'enfrontar-se a preguntes que apareixen amb força en l’etapa adolescent, de construcció de la personalitat, els temors a fer-se gran, etc. D'alguna manera la fantasia ajuda a viure, diverteix i porta a la reflexió. Són aquests alguns dels elements que expliquen l'èxit d'aquesta història?

05 de març 2008

El retorn a la infantesa


A CA L’ANTIQUARI

A ca l’antiquari
he trobat l’armari
dels temps d’infantesa.

L’he volgut obrir
per si eren allí
les velles contalles,
les dolces rialles,
els jocs, la il·lusió
la tendra cançó,
l’escarbat bum bum
la cuca de llum,
el poll i la puça,
la capseta russa,
en Joan petit
que balla amb el dit,
el gat marrameu,
els esclops d’en Pau,
la flauta de canya,
el cargol treu banya,
la lluna i la pruna,
la gosseta bruna,
l’aneguet renoc,
el patinet groc,
el gegant del pi
al mig del camí,
el de la ciutat
a dalt del terrat...
I l’a, b, c, d
qui troba ja té;
i el tren de Banyoles
llaunes i cassoles;
i el tren d’Olot
que arriba quan pot...
La nina de drap,
l’agulla de cap
de color de rosa
que l’amor s’hi posa,
el cosidor verd
que l’amor s’hi perd,
els peixos, el grill,
el vestit senzill,
els guixos blau cel,
el pa tou amb mel,
l’ou de xocolata,
la inefable bata
que pudia a escola...

Però no hi ha hagut clau
que obrís tal palau.
Somnis i records
estotjats són morts.

Pilar Cabot. Vol ballar un tango amb mi, senyor Vivaldi? Vic: Emboscall Editorial, 2000