30 de desembre 2009

Allà on viuen els monstres


Where the wild things are, un àlbum clàssic de la literatura infantil contemporània escrit i il·lustrat per Maurice Sendak al 1963, es torna a reeditar en català (Kalandraka) en motiu de l'adaptació cinematogràfica de Spike Jonze. 
 
L'obra de Sendak va irrompre amb força en el món del llibre infantil, explicant la història d'en Max, un nen entremaliat que és castigat sense sopar i des de la seva habitació emprèn un viatge cap on viuen uns monstres molt humans.
El llenguatge innovador d'aquest àlbum ha merescut una gran quantitat de premis i reconeixements i la seva lectura esdevé, encara avui, una experiència impactant. 
El film transmet la sensibilitat de l'àlbum il·lustrat, recreant el món de la infantesa mitjançant un llenguatge poètic, ple de metàfores sobre les pors, les il·lusions, les esperances i les fantasies pròpies dels humans. També apareixen les relacions dels adults amb els infants i d'alguna manera la necessària capacitat d'imaginació per enfrontar-nos amb nosaltres mateixos i amb la realitat dels nostres desitjos.
Els monstres mantenen l'autenticitat de les il·lustracions de Sendak i aconsegueixen transmetre la tristesa o la incomprensió més humanes a través de la gestualitat i la precisió en els detalls. El llenguatge estètic i la banda sonora també esdevenen aspectes destacats que ens permeten entrar en el món màgic d'Allà on viuen els monstres.

28 de desembre 2009

40è aniversari de Rovelló




L'any 1969 es publicava la novel·la Rovelló (Edicions La Galera) de Josep Vallverdú, Premi Josep M. Folch i Torres (1968). Enguany l'obra ha estat reeditada per commemorar el 40è aniversari de l'aparició d'aquesta història que ha esdevingut un clàssic de la literatura infantil catalana, portada també a la petita pantalla. De fet, en Rovelló és un dels gossos més famosos del món de la ficció del nostre país, les seves entranyables aventures fan que la seva lectura hagi engrescat a diferents generacions i encara sigui vigent. Al pròleg del llibre, Joan Triadú es referia a l'obra i al seu autor amb paraules entusiastes:
"Sembla que la vivacitat del protagonista s’hagi encomanat a totes les pàgines i les hagi convertit en un bellugueig constant i en una música engrescadora, d’aquelles que fan moure les cames i fan ballar la gent només de sentir-les. Jo també m’he sentit engrescat des que he començat a llegir, i ja no he parat fins a l’acabament.

Això només ho pot aconseguir un bon escriptor, el qual en aquest cas havia de tenir tres condicions: conèixer bé el català, o sigui la seva llengua; estimar la gent que ens envolta, amb tot el que la gent té al seu voltant, com les cases, els pobles, les eines, la terra i la vida que s’hi fa; i agradar-li molt d’explicar coses, amb el goig d’explicar-les i de fer-se entendre."


Més sobre l'autor i la seva obra a: http://www.vallverdu.org/

24 de desembre 2009

Postals de Nadal


 Postals animades de Marta Balaguer i Albert Bataller


  El Nadal de la Caputxeta       El pessebre             

           

L'imaginari infantil nadalenc


Il·lustració: M. Jesús Santos
La venedora de llumins de Hans Christian Andersen.
Edicions Baula (2004)


Les representacions literàries de l'època nadalenca configuren el nostre imaginari col·lectiu. Grans autors han explorat les visions de la màgia d'aquest període i n'han creat obres poètiques, musicals o narratives que han esdevingut part essencial dels moments d'infantesa lligats al Nadal. 
Obres d'autors com Andersen o Dickens transmeten l'emoció més íntima a través dels contrastos propis d'aquest moment (llum i foscor, misèria i opulència...) i de la recuperació d'una imatge tendra de la vivència d'aquestes festes durant la infància.
A l'article "Llàgrimes de Nadal?", Teresa Duran exposa la influència de la literatura en la manera d'entendre el Nadal avui. Analitza tres obres del romanticisme, La venedora de llumins (1846, Andersen), Una cançó nadalenca (1943, Dickens) i El trencanous i el rei dels ratolins (1816, Hoffmann), que descriu com a "[...] tres títols fundacionals de la literatura infantil nadalenca, amb unes virtuts que satisferen tan plenament els lectors del seu temps que, per haver-se fet un lloc en la seva memòria, han pogut, mitjançant les reedicions, adaptacions cinematogràfiques i aportacions dels successius il·lustradors [...] esdevenir clàssics del partimoni literari universal"
Llegiu l'article a:

23 de desembre 2009

Carles Riba i la literatura per a infants

Il·lustració de Xavier Nogués per a Joan Barroer de Carles Riba (1918)

En commemoració del cinquantenari de la mort de Carles Riba (1893-1959)El que seria un dels grans poetes catalans del segle XX, com a bon noucentista va dedicar una part de la seva producció a la literatura per a infants. Havia estudiat alemany i aquest fet li va permetre dur a terme una de les millors traduccions de les obres dels germans Grimm, Contes d'infants i de la llar (1919-1921) i les Rondalles( 1935), la qual cosa li va servir per trobar el to narratiu de les seves pròpies històries adreçades als nens. D'entre els llibres infantils que va escriure, sobresurt Aventures d'en Perot Marrasquí (1917). El protagonista d'aquesta obra és un nen molt petit, inspirat en El petit Polzet o en el Nils Holgerson, de Selma Laguerlöff, que es troba en un món de mida normal, ubicat en la Barcelona burgesa de començaments de segle. Una altra obra és Guillot Bandoler (1920). Es tracta d'un conte curt esplèndidament il·lustrat per Joan Llaverias, en el qual les accions dels animals condueixen a una reflexió pessimista sobre la naturalesa humana. El llibre, que vol tenir un to humorístic, no és alegre, ja que per a Guillot no hi ha redempció possible. Quan es van publicar les Aventures d'en Perot Marrasquí, l'editor Muntañola va suggerir a Riba la idea d'una sèrie de llibres protagonitzats per en Joan, un noi que cada vegada apareixia dominat per un defecte diferent. Aquest editor va publicar En Joan Barroer l'any 1918, amb dibuixos de Xavier Nogués i, el mateix any, En Joan Ferèstec, amb dibuixos de Joan Junceda. Fins a l'any 1928 no es va editar el recull complet dels Sis Joans, a Edicions de La Mirada. En els "Joans" hi ha una intenció moralitzadora, ja que els nois són castigats pels seus vicis; ara bé, també es juga amb l'humor i l'exageració. En tots els escrits adreçats al públic infantil, Carles Riba s'expressa amb la mateixa exigència que en la resta de la seva obra. A més d'escriure contes i de traduir-ne, també va col·laborar en revistes infantils. Els set follets feiners i La llebre que salvà tot un bosc foren publicats a La Mainada (1921), per bé que aquestes històries no figuren dins l'obra completa.

BERNAL, M. Carme i RUBIO, Carme. La literatura infantil a Catalunya, 1866-1939. Des dels orígens fins al final de la Guerra Civil. Vic: Universitat d’Estiu de la Universitat de Vic, 2002.

16 de desembre 2009

Frederick, un ratolí diferent




Frederick és un llibre destinat a primers lectors, és a dir, a infants d’Educació Infantil o Cicle Inicial, però també agrada a l’adult pel seu valor estètic i literari. L’àlbum il·lustrat estimula la capacitat crítica del lector a partir d’una història d’aquelles que no envelleixen ni pel seu argument ni per les seves imatges.
Leo Lionni, reconegut escriptor i il·lustrador, crea unes imatges senzilles però vistoses i expressives. Les il·lustracions estan fetes a base de collage, colors pastel i aquarel·la, de manera que impacten el lector reforçant l’estil propi d’aquest autor. És una obra publicada per Kalandraka (2006), editorial que té una producció rellevant en el món literari infantil, cuidant molt l’estètica dels seus llibres.

Es tracta de la història d’un ratolí diferent, que no treballa ni recol·lecta menjar per passar l’hivern, sinó que gaudeix la vida d’una altra manera. La lectura permet que l’infant s’adoni de la importància de ser fidels a la nostra manera de ser, malgrat el que els altres puguin dir o pensar, així com la importància de lluitar per la llibertat individual amb l’ajuda de la imaginació i els somnis.

Ja des de l’inici se’ns presenta el protagonista a la portada del llibre. De seguida l’infant s’adona que aquell ratolí serà el personatge que li farà viure emocions intenses. Ens recorda la faula La cigala i la formiga perquè aquí tots els ratolins treballen excepte un, en Frederick. Malgrat tot, la història no s’acaba malament per a ell, com caldria esperar, sinó que el protagonista demostra la diversitat de valors importants a la vida i com cada ésser individual té alguna característica que el fa únic i irrepetible, per la qual es pot sentir valorat.

L’àlbum busca la qualitat del llenguatge, intercalant la narració en tercera persona i el diàleg, per fer-nos arribar aquesta història entranyable que parla de la relació entre iguals i, a la vegada, de les seves diferències individuals, desvetlla els sentits i les emocions, ens fa posar tendres i alhora ens fa reflexionar.

Creiem que el desenllaç és sorprenent o, si més no, inesperat. Un ratolí que fins llavors era considerat pels seus companys (i fins i tot pel mateix lector) com un gandul ens sorprèn amb una gran imaginació i habilitat poètica i ens fa veure que tots tenim un do que ens fa especials.
Mar Puig i Glòria Solà

29 de novembre 2009

Tant de gust... Senyora Anglada




Apareix un volum més de la col·lecció Tant de gust... (Publicacions Abadia de Montserrat), aquesta vegada apropant-nos la figura, la vida i l'obra de M. Àngels Anglada, autora de sòlida trajectòria, amb creacions de gran qualitat literària i humanística.
Les autores d'aquest Tant de gust...Senyora Anglada, M. Carme Bernal i Carme Rubio (professores de la UVic) amb il·lustracions de Paloma Valdivia, construeixen un treball de qualitat que permet entrar en contacte amb algunes de les obres d'Anglada, de tal manera que es desperta el desig per continuar la seva lectura.  
Donar a conèixer un autor és també fer-lo humà, sentir-lo proper. La imatge i el relat de les seves experiències, recuperant els paisatges i les primeres impressions  d'infantesa que molt sovint constitueixen el bressol que marcarà les inquietuds culturals de l'autora, contribueixen a fer més viva una de les escriptores més destacables de la nostra literatura.

22 de novembre 2009

Triar llibres infantils

Saber escollir lectures infantils és un dels reptes que tenen els adults que envolten els infants.  Per tal d’oferir eines als futurs mestres que els puguin facilitar la tasca de selecció de llibres, en el marc de l’assignatura de literatura infantil, vam rebre la visita de Pep Molist, expert en l'àmbit de la literatura per a infants i joves, bibliotecari, escriptor, codirector de la revista Faristol, que ens va oferir la xerrada El senyor dentista i la literatura infantil: sis criteris per a triar llibres infantils.
D’una forma bella i estimulant, a través de la història del senyor dentista, vam descobrir algunes de les idees claus que cal tenir presents en l’elecció d’un llibre infantil i al mateix temps alguns títols interessants. També vam aprendre de quina manera la màgia d’un conte, narrat amb delicadesa i sabent parar en els moments de màxima expectació, pot esdevenir una experiència impactant a totes les edats.
En l'obra Dins del mirall. La literatura infantil i juvenil explicada als adults (Graó, 2008) Pep Molist exposa alguns dels criteris de selecció de lectures que han configurat el seu itinerari lector.

01 d’octubre 2009

La lluna d'en Joan


La lluna d’en Joan
Autora i il·lustradora: Carme Solé Vendrell
Rosa Sensat, 2009


En Joan viu amb el seu pare, que és pescador. Un dia de tempesta el mar arrabassa la salut del pare i en Joan el salva amb l’ajuda de la lluna.

La lluna d’en Joan ha esdevingut un clàssic de la literatura infantil. Carme Solé, creadora destacada d’obres per a infants, utilitza un llenguatge visual i textual molt acurat per oferir una història plena de tendresa i simbolisme. Una reedició molt especial d'una obra de referència en la història de la lectura del nostre país.

30 de setembre 2009

FRATO: 40 anys amb ulls d'infant





Francesco Tonucci, un MESTRE en majúscules, pronuncia la conferència "La ciutat i els infants" a la UVic.

04 de juliol 2009


El Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil publica una edició especial de la revista Faristol dedicada a les recomanacions literàries per a infants i joves.http://www.clijcat.cat/consell/descarregues/f_especial/F_EspEstiu09.pdf

Teresa Mañà ha estat la guanyadora del Premi Díaz-Plaja d'articles sobre literatura infantil i juvenil amb "Llibres per a infants i joves, molta quantitat, poca varietat" publicat a Serra d’Or, núm. 585, setembre 2008, p. 58-62.




http://www.escriptors.cat/?q=premis_aelc_adp_manya