29 de desembre 2011

Per molts anys!

 
Aquesta és la portada de l'actual número de Cavall Fort. Es tracta d'un exemplar especial perquè commemora el 50è aniversari de la publicació, recordant com va començar tot plegat. 

Moltes entitats, associacions i escoles han volgut felicitar la revista preparant actes de reconeixement a la tasca cultural i social que ha dut a terme durant aquests 50 anys. 

La Biblioteca Ponent de Sabadell, per exemple, ha organitzat una exposició per difondre la tasca literària i educativa de la publicació. Vegeu-ne el resultat a:http://www.cavallfort.cat/cavallfort/ca/50-anys/participacio/biblioteca1.html

12 de desembre 2011

Lectura amb entusiasme

 
                                                                                         www.ara.cat

02 de desembre 2011

De Caputxeta Roja a Caputxeta Blava

Al Museu d'Història de Catalunya s'hi pot veure l'exposició "Contes infantils de la Guerra Civil", on es recullen les variants que els contes populars van patir per ser explicats com a eina de propaganda segons el bàndol. 

En aquest sentit, es pot veure com la Caputxeta Roja  es va convertir en una Caputxeta Blava després que una fada la toqués amb una vareta màgica...

Consulteu la notícia a: Caputxeta Roja contra Caputxeta Blava


21 de novembre 2011

Que ve el llop!

Jadoul, E. Que ve el llop! Barcelona: Baula, 2004

Que ve el llop! és un llibre que fa somriure a petits i a grans. L'estructura encadenada de la història (repetint les mateixes fórmules); la presència de personatges animals i unes il·lustracions suggerents en un format resistent permeten que els infants el gaudeixin. 

Un dels elements més interessants és el desenllaç perquè el conjunt del relat fa que el lector posi en joc els seus coneixements previs, associats a la figura del llop pròpia dels contes tradicionals, i el final desmunta les hipòtesis formulades. És per aquest motiu que la història fa somriure. L'àlbum ens ofereix una raó més per demostrar que les històries tradicionals s'han de continuar explicant perquè sense elles no acabaríem d'entendre altres manifestacions que juguen amb personatges, estructura o símbols propis de la literatura popular.

18 de novembre 2011


D'avis i àvies (Stonberg, 2010) i Col·leccions (La Galera, 2001) són dues obres de Teresa Clua, una mestra - escriptora, que relata el món imaginari de la infància en els aspectes més quotidians. 

Les dues narracions tenen qüestions en comú: es tracta de llibres fets d'històries breus amb una mateixa línia temàtica; en els dos casos, a més, la narració és en primera persona i és la veu d'un infant la que ens fa descobrir les particularitats dels personatges i les dues obres contenen grans dosis de fantasia.

Els avis i les àvies tenen històries ben especials on la tendresa i l'humor hi són molt presents i el final permet que els infants participin en la creació d'un altre relat.

La protagonista de les col·leccions viu amb intensitat la recollida de mirades, d'ombres o d'olors i utilitza exclamacions ben divertides (marramiules!). El desenllaç convida el lector a començar a fer la seva particular col·lecció de tot allò que l'envolta.



24 d’octubre 2011

Exposicions creatives

Exposicions projecte elefants

El dia 24 d'octubre és el Dia de la Biblioteca i -encara que sempre és important reivindicar la presència i el bon ús d'aquests espais- sembla un bon moment per recordar una biblioteca escolar que gaudeix de bona salut malgrat tot. Es tracta de la Biblioteca Joaquim Carbó de l'escola Sant Josep-El Pi (Hospitalet de Llobregat) i el seu responsable, el mestre Jaume Centelles, un entusiasta de la literatura infantil.

Exposicions projecte el circ



Un espai ple de sensibilitat on hi ha llibres de qualitat, acompanyats d'un ambient estimulant i ric.

Darrerament, han rebut el Premi d'Experiències Lectores per les exposicions creatives d'obres i materials lligats a un determinat tema.
Enhorabona!

Biblioburro




Quan l'enginy i l'entusiasme ajuden a superar els problemes i fan créixer noves oportunitats...

D'estructura encadenada...

Oral, F. La poma vermella.
Barcelona: Editorial Joventut, 2008


La poma vermella recorda les primeres narracions literàries orals destinades als infants perquè els seus protagonistes són animals i la trama segueix una estructura narrativa simple i repetitiva. Aquests dos ingredients, acompanyats d'unes imatges de gran bellesa plàstica, configuren un àlbum molt atractiu pels més petits.


Grejneic, M. De què fa gust la lluna?
Pontevedra: Kalandraka, 2004 (1a edició en alemany, 1993)


De què fa gust la lluna és un referent en el món de l'àlbum. La història manté l'estructura repetitiva que permet l'anticipació dels infants, que ja intueixen què anirà passant també gràcies a l'aparició de la imatge dels animals que ja van sortint a mesura que avança el relat.

L'aventura de descobrir el gust que fa la lluna acaba d'una manera sorprenent: la visió de la lluna d'un peix dins de l'aigua és ben diferent de la que tenen els altres animals...

10 d’octubre 2011

Entre el conte i la poesia

El cocodril del Nil i el mussol del Pol


El cocodril
 del Nil
crida al mussol 
del Pol:
-Ai, el queixal,
quin mal!

I fa el mussol
del Pol
al cocodril
del Nil:
-posa-t'hi gel
amb mel.


Miquel Desclot


Un concert de sons que enfilen una història. Un relat amb rima. Un conte-joc per narrar als més petits amb un parell de titelles i ajudar-los a memoritzar aquest reguitzell de paraules plenes d'enginy.

28 de setembre 2011

Via llibre


El primer programa de Via llibre (canal 33) es pregunta com canviarà la lectura en els nous suports; fins a quin punt els nous enginys audiovisuals es poden considerar lectura o com han canviat les biblioteques en els darrers temps. 

Per fer-ho, escolta les preferències dels lectors més joves, el diàleg entre experts en lectura; les opinions de qui fins fa poc va ser directadora de la Biblioteca Joan Triadú de Vic i les recomanacions d'autors i professors fetes en el marc de la Llibreria La Tralla de Vic.

20 de setembre 2011



Una història sobre la diferència que es conta de manera simbòlica, defugint lliçons explícites. Un àlbum de gran bellesa estètica, original i emotiu.

17 de setembre 2011

Entre mares i madrastres... Ventafocs i Blancaneus

Il·lustració Ana Juan
Són moltes les reflexions generades al voltant dels personatges femenins dels anomenats contes populars, tradicionals, de fades o meravellosos. Així, darrerament han reaparegut moltes veus crítiques amb els models que els personatges femenins dels contes de sempre poden aportar als infants d'avui. La  Ventafocs, la Blancaneus o la Caputxeta estan en el punt de mira. Alguns diuen que es tracta de contes sexistes, fins i tot hi ha qui aposta per introduir noves adaptacions d'aquestes històries o bé per la seva absoluta eliminació.

A. Rodríguez Almodóvar a l'article "No toquéis a Blancanieves" dóna una visió més àmplia dels contes populars i en fa una defensa absoluta. Més enllà del que és políticament correcte defensa que els contes es mantinguin perquè el sentit d'aquestes narracions és de naturalesa simbòlica. Les accions de mares o madrastres i de prínceps i princeses esdevenen el motor principal per fer créixer els personatges, per fer-los viure aventures que suposen la seva iniciació en el món adult.

En la mateixa línia trobem el reportatge de S. Puértolas "Malas de cuento" que defensa la figura de les mares, madrastes i bruixes dels contes, personatges arquetípics que desencadenen el conflicte necessari en les històries. "La presencia del mal en el mundo, sostiene Jung, es un hecho evidente y, en consecuencia, no podemos descartar el proceso de aprendizaje que nos brindan los cuentos. Lo tremendo, lo terrible, lo incomprensible, es parte de la vida, y la imaginación es un instrumento poderoso para nuestra sobrevivencia. También para nuestra felicidad."

Per tot això és necessari no interpretar aquestes històries literalment perquè aquesta és l'única manera de viure intensament la literatura que, com tot art, intenta connectar amb l'essència humana utilitzant formes metafòriques, simbòliques i arquetípiques per remoure l'ànima.

12 de setembre 2011

08 de setembre 2011

De cases...

La casa com a símbol del propi univers, com a centre del món, com a refugi... La casa com a escenari on transcorren les accions d'una narració, com a espai on es fa evident el pas del temps, on tot canvia, on tot perdura... Dues històries de cases:

Lionni, L. La casa més gran del món. 
Barcelona: Kalandraka- Hipòtesi, 2008
(1a edició en anglès, 1968)

La casa més gran del món és una història dins d'una altra història. El pare cargol explica al fill cargol una narració plena de simbolisme, amb el to propi dels contes populars, perquè el fill s'adoni que voler tenir la casa més gran del món no és una bona idea, especialment si la casa la tens sempre al damunt, com el cargol. 

Probablement l'autor opta per la forma d'un relat dins d'un altre perquè els primers lectors vegin amb més distància el final tràgic del relat que el pare explica. També sembla una bona forma per fer que l'infant pugui entendre els diferents plans temporals que la història presenta: què és passat (relat que conta el pare), què és present (desitjos del cargol i moment de contar la història) i què pot ser futur... (com el relat pot fer canviar les idees i la forma de viure del petit cargol).

La casa. P. Lewis (text) i R. Innocenti (il·lustracions)
Barcelona: Ed. Símbol, 2010

La casa, com totes les obres on participa Roberto Innocenti, destaca per les seves magnífiques il·lustracions, d'un realisme colpidor, acompanyades per un breu text poètic. 

L'obra ens apropa a la història del segle XX a través de les transformacions d'una casa de camp italiana, que esdevé la protagonista d'aquesta història. Una casa que és testimoni de diferents moments  que marquen el nostre temps.

31 d’agost 2011

Tant de gust... Senyor Verdaguer

Tant de gust... Senyor Verdaguer
M. Bernal i C. Rubio
Il.lustracions de S. Pulido
Publicacions Abadia de Montserrat, 2011


Tant de gust... Senyor Verdaguer pretén apropar la figura i l'obra de J. Verdaguer a tots els públics. Escrit seguint les indicacions de lectura fàcil consta d'una biografia de l'autor i també de l'adaptació acurada del poema Canigó. Les autores han continuat la tasca que en el seu moment va iniciar Artur Martorell, pedagog que va fer una gran treball adaptant els clàssics catalans per apropar-los als més joves.

22 d’agost 2011

100 anys d'Enric Valor

Enric Valor (Alcoià, 22 d'agost de 1911-València, 13 de gener de 2000) va dedicar la seva vida a la recuperació de la llengua i la literatura oral. Enguany es commemora el centenari del naixement de l'autor amb la programació de diferents actes que pretenen recordar i difondre la seva figura i la seva obra. Una de les activitats proposades és l'homenatge en xarxa,  que consisteix en la publicació d'un apunt sobre Enric Valor, coincidint amb la data del centenari del seu naixement. El nostre bloc s'ha volgut sumar a la iniciativa.

En l'àmbit literari, Valor destaca com a rondallista, recollint les històries de la veu d'aquells que encara les recordaven i adaptant-les per tal de deixar-les escrites amb la voluntat de conservar la llengua i la tradició cultural. Gràcies a la seva tasca ens han arribat les rondalles valencianes que han contribuït a eixamplar el conjunt de creacions que formem part del nostre imaginari compartit.

Les rondalles d'Enric Valor mantenen el simbolisme literari propi dels contes meravellosos més emblemàtics i també els elements geogràfics i històrics que ens ajuden a repensar-nos. Les rondalles no sempre han tingut l'atenció que es mereixen, considerades en molts moments com a vestigis del passat, produccions menors dirigides als infants d'altre temps en què no es tenien aparells electrònics... Cal tenir en compte, però, la importància d'aquestes manifestacions humanes tan estimades. En paraules d'Albero, qui va publicar un estudi sobre l'imaginari popular en les rondalles d'Enric Valor:

"La rondalla és una de les formes literàries més estimades perquè ens permet transcendir la nostra realitat quotidiana i assolir una felicitat que només pot ser imaginada. (...) Els contes de fades són un document de la història de les persones. Els seus motius han anat incorporant-se a un esquelet narratiu, deixant petjades dels diferents moments històrics on han estat contats. Tanmateix, el contingut essencial dels relats acostuma a mantenir-se invariable perquè transmet sentiments i mecanismes psicològics fonamentals de l’ésser humà. (...) Són una forma d’entreteniment que incorpora creences i costums antics que passen de generació en generació. Les històries pobres no han arrelat en la mentalitat col·lectiva, no han sobreviscut el pas dels anys. (...) Els relats tenen una senzillesa estructural que n’afavoreix la difusió”.

Extret de: ALBERO, Jaume. El simbolisme màgic en el conte popular. El valor psicològic i educatiu de les rondalles. Lleida: Pagès Editors, 2005, p. 16-17.

*Per conèixer una mica més Enric Valor podeu veure l'enregistrament d'una conversa amb l'autor sota el títol El valor d'Enric Valor a vilaweb tv.

25 de juliol 2011

Lectures adolescents



Com millorar els índex de lectura dels adolescents, les seves capacitats crítiques i interpretatives? Quines diferències hi ha entre els currículums de diferents països? Quines relacions s'esdevenen entre text i pantalla? Quin tipus de divisions es produeixen en els hàbits lectors de nois i noies? Com moure's entre les lectures obligatòries i les preferències personals? Quines característiques tenen les lectures dirigides als joves?

El monogràfic Lectures adolescents, coordinat per Teresa Colomer (2009), recull les aportacions de diferents recerques que donen resposta als interrogants plantejats sobre lectura i adolescència, dos temes de debat permanent. Es tracta d'un treball molt sòlid que ha estat escollit per la revista CLIJ Cuadernos de Literatura Infantil y juvenil (núm. 241, maig-juny 2011) com un dels millors llibres d'assaig de l'any.

22 de juliol 2011

C. Valriu guanya el X Premi Aurora Díaz -Plaja

 Il·lustració: Joan Junceda

Caterina Valriu, professora de llengua i literatura de la Universitat de les Illes Balears, ha guanyat el Xè Premi Aurora Díaz-Plaja, que s'atorga cada any al millor article acadèmic sobre literatura per a infants i joves. En aquest cas el reconeixement ha estat per l'article "En Massagran, 100 anys després" publicat a la revista Faristol (núm. 66)

19 de juliol 2011

Reconeixement a Emili Teixidor

                                                                              Fotografia: Ton Granero

En el marc de la II Escola d'Estiu de Literatura Infantil i Juvenil (Abadia de Montserrat - UVic) va tenir lloc un merescut reconeixement a la figura i l'obra d'Emili Teixidor. Un dels escriptors que ha publicat per a infants, joves i adults amb el mateix rigor pel que fa a construcció de personatges, presentació de trames, ús del llenguatge, etc.

Després de la comunicació "De la Roviretes a la Formiga Piga passant per l'Ocell de Foc. Els personatges de l'obra d'Emili Teixidor" de Maica Bernal i Carme Rubio, que va permetre conèixer una mica millor la creació literària infantil i juvenil de l'autor, la conversa amb Teixidor va generar reflexions interessants...

"Moltes de les notícies que apareixen a la premsa són grans històries, arguments que capten l'interès del lector, però no són literatura perquè els manca el llenguatge literari."

"En la literatura, la intenció pedagògica ha de quedar amagada. Si el missatge és alliçonador deixa de ser literatura."

Algunes de les idees que es van comentar formen part del llibre La lectura i la vida, un assaig ple de bons consells per fomentar la lectura literària.

Compartir descobertes a Montserrat...

Imatge de l'actuació "Contes dibuixats" d'Anna Obiols i Subi


La II Escola d'Estiu de Literatura Infantil i Juvenil és un moment de trobada entre mestres, bibliotecaris, persones interessades en la literatura per a infants i joves... Un espai on compartir experiències i generar noves reflexions. Enguany hem pogut descobrir les característiques dels personatges de més entitat de la literatura infantil amb Marta Luna; qüestionar-nos la presència i els models dels personatges femenins d'algunes obres amb Isabel Olid; reflexionar sobre els mites nacionals catalans amb Magí Sunyer; emocionar-nos amb l'experiència de creació de la il·lustradora Carme Solé Vendrell  o recuperar algunes de les adaptacions audiovisuals d'obres de literatura infantil i plantejar-nos interrogants sobre les implicacions dels nous formats amb Vanesa Amat i Miquel Pujol.

A més, hem gaudit d'una ruta literària a càrrec de Ramon Pinyol (una experiència per descobrir alguns espais de la muntanya, com el camí de Sant Miquel i el de la Santa Cova, a través de la visió d'alguns escriptors i de les llegendes montserratines); dels poemes de Verdaguer musicats per Roger Usart i Jordi Casadesús (dos músics joves que acosten un autor clàssic al públic actual tot fent reviure, amb la veu i la guitarra, unes belles composicions poètiques); del monòleg "La guerra d'A. Soler" (una peça teatral impactant que planteja un conflicte sense sortida entre una mestra i els seus alumnes)  i dels contes dibuixats d'Anna Obiols i Subi (una bona manera d'ensenyar la tasca creativa de l'escriptora i el dibuixant i de fer que l'espectador vagi creant els lligams de la història amb el que, a poc a poc, va apareixent dibuixat).



22 de juny 2011

El llibre negre dels colors

Cottin, M. i Faría, R. (il·lustradora). El llibre negre dels colors.
Madrid: Libros del Zorro Rojo, 2008


Un llibre negre que parla dels colors. Aquest àlbum transmet la manera en què en Tomàs imagina, sent, viu els colors. Per a ell, un nen sense visió, els colors representen sabors, sons, olors...

L'obra permet que tots els lectors experimentin una nova manera de descobrir els colors a través de l'impacte d'un fons negre, del relleu dels dibuixos i de les paraules del protagonista.

(Obra seleccionada per: G. Martín i C. Pérez)

El nen gris


Farré, L. i Gusti (il·lustrador). El nen gris. Barcelona: La Galera, 2006
Premi Sant Joan de Déu (2006)

El nen gris és la història d'un infant que neix gris tot i que els seus pares són de colors ben vius: vermellós el pare i verdosa la mare.

Una història plena d'humor en què el color de l'infant, gris, té molt a veure amb la seva personalitat...

(Obra seleccionada per: A. Gálvez i S. Giralt)

Hi ha un ós sota l'escala

Cooper, H. Hi ha un ós sota l'escala. Barcelona: Joventut, 1999 (1a edició en anglès, 1993)

La imaginació d'un nen juga un paper essencial en aquesta obra que transmet la por, la intriga i la sorpresa d'un infant que creu viure amb un ós a sota l'escala... Les il·lustracions i els colors de l'obra també tenen un paper important a l'hora de fer viure el misteri de la trama.
(Obra seleccionada per: L. Reyes)

A prop

Colombo, N. A prop. Barcelona: Kalandraka - Hipòtesi, 2008

Els protagonistes d'aquest àlbum són dos animals que viuen físicament a prop però que es troben molt lluny l'un de l'altre. De fet, la seva actitud retrata un comportament habitual de molts humans...

Les imatges, innovadores i impactants, tenen un pes important en la transmissió del sentit de l'obra. El final és sorprenent perquè l'àlbum sap jugar molt bé amb les expectatives del lector, que posa en joc la seva experiència prèvia i espera un determinat desenllaç que no acaba trobant...

(Obra seleccionada per: E. Verdaguer i L. Costa)

L'arbre de les fulles DiN A-4

Cano, C. i Ortin, C. (il·lustrador). L'arbre de les fulles DiN A-4. Pontevedra: Kalandraka, 2000

L'arbre de les fulles DiN A-4 presenta la història d'un arbre especial que en lloc de fulles té fulls. A més del joc lingüístic que es transmet, l'obra mostra una estètica atrevida, en un format original.

Les imatges complementen i amplien les informacions que ens aporta el text, oferint detalls sorprenents que fan possible més d'una lectura de l'àlbum. A més de conferir caràcter als personatges, les il·lustracions ajuden a definir l'espai temporal (el pas de les estacions) i l'espai físic de l'obra.

(Recomanació de: M. Casals i G. Serra)

24 de maig 2011

II Escola d'Estiu LIJ


La Segona Escola d'Estiu de Literatura Infantil i Juvenil (Abadia de Montserrat i Universitat de Vic) girarà al voltant dels personatges literaris. Del 12 al 15 de juliol es faran conferències i xerrades sobre les característiques dels personatges en la literatura per a infants i joves, les seves il·lustracions o les adaptacions audiovisuals. També es podrà gaudir de rutes literàries, d'espectacles teatrals, música... Es tancarà amb un acte de reconeixement a l'escriptor Emili Teixidor. Vegeu-ne el programa.

05 de maig 2011

Premi Crítica Serra d'Or


Maica Bernal i Carme Rubio, professores de la Facultat d'Educació de la UVic, han estat guardonades amb el Premi Crítica Serra d'Or en l'àmbit de Literatura Infantil per l'obra La Princesa Malalta (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010) que es troba dins la col·lecció Onada de Dones.

La Princesa Malalta és un conte tradicional dels Andes d'Amèrica que explica com l'amistat entre dues noies permet superar totes les dificultats. Una història plena de simbolisme i de màgia, en què els elements naturals i els desitjos humans s'entrellacen magistralment.

El jurat ha valorat especialment l'ús acurat del llenguatge a l'hora de transmetre la narració i les il·lustracions personals i exòtiques de Rebeca Luciani.

"(...) Aquella nit la noia no podia dormir d'emoció.
Quan es va llevar, la lluna encara brillava.
Abans d'anar-se'n, la princesa li va dir:
Pren el meu arc i les fletxes,
t'ajudaran en els moments difícils.
I Mistafà va començar a caminar.
Seguia l'ombra de la muntanya de Xes
sense mirar mai enrere.
El camí era molt perillós (...)"(p. 18)

04 de maig 2011

Els projectes d'una biblioteca d'escola



La capseta de poesia és una de les activitats que es mostren al bloc Biblioabrazo elaborat per Ana Nebreda de la Biblioteca  del CEIP  Gabriel i Galán de Cáceres. Una biblioteca escolar que fou guardonada amb un dels premis estatals a les bones pràctiques de dinamització de biblioteques escolars .

Al bloc s'hi recullen activitats com les capsetes de poesia, les maletes viatgeres, la creació de llibres conjunts, la representació teatral d'històries; a més d'altres qüestions relacionades amb la biblioteca escolar com les exposicions per temes o els projectes de treball i la recomanació d'obres, edicions i materials. Una experiència que val la pena de compartir i difondre.

30 d’abril 2011

El discurs d'A. M. Matute

A la cerimònia d'entrega del Premi Cervantes 2010 a Ana María Matute, l'escriptora pronuncià un emotiu discurs en què va fer una gran defensa del conte com a gènere essencial, oposant-se a les idees dels que encara el consideren un gènere menor. Tampoc hi van faltar reflexions al voltant de la necessitat de ficció que tenim com a humans o sobre la suposada crueltat dels contes tradicionals:

 "(...) la famosa crueldad de los cuentos de hadas...me estremece pensar y saber que se mutilan bajo pretextos inanes, más o menos oportunos, de correción política, y que unas manos depredadoras, imaginando tal vez que ser niño significa ser idiota, convierten determinadas joyas literarias en relatos no sólo profundamente aburridos, sino, además, necios. ¿Y aún nos preguntamos por qué los niños leen poco?"


Accediu al discurs sencer.

28 d’abril 2011

El petit globus vermell


El globito rojo - Un cuento de Iela Mari from dame pistachos - vázquez on Vimeo.


Animació de Dame Pistachos amb música de Lisa Mitchell [Neopolitan Dreams] extreta de: http://dibuixamunconte.blogspot.com/2011/01/el-petit-globus-vermell-diela-mari.html



El petit globus vermell (1967) de la il·lustradora Iela Marí (Milà, 1932) publicat per kalandraka (2006)

27 d’abril 2011

El meravellós món d'Alícia

Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll
Il·lustracions de Rébecca Dautremer
Edició en català: Baula, 2011


Les històries clàssiques es mantenen al llarg dels anys perquè són susceptibles de relectura en qualsevol moment, perquè conten aventures, descobertes, impressions de l'ànima humana de manera magistral i ens poden deixar empremta per sempre.

Els il·lustradors ens apropen la seva particular lectura de les obres i ens permeten redescobrir-les a través d'una nova mirada. Rébecca Dautremer ha il·lustrat una de les darreres versions del text complet d'Alícia al país de les meravelles (Baula, 2011) amb imatges absolutament impactants, combinant il·lustracions en color però també en blanc i negre, jugant amb l'espai i el format de l'obra. Una autèntica meravella...

L'Alícia, com tota obra clàssica, ha estat objecte de nombroses mirades creatives. Molts il·lustradors han volgut posar imatges a la narració textual de Carroll per com n'és de suggerent, d'irònica, de crítica i de màgica aquesta història. Vegeu un recorregut per les diferents il·lustracions d'Alícia al país de les meravelles a: http://biblioabrazo.wordpress.com/2011/04/19/alicia-y-el-viaje-al-pais-de-las-maravillas/ 

22 d’abril 2011

Les roses franques

He vist unes roses
d'un vermell pujat,
d'un vermell negrós,
d'un vermell morat.

Penjaven gronxant-se,
del mur d'un jardí;
ningú les pot treure,
no es poden collir.

                             
                  Joan Maragall

21 d’abril 2011

"Più e meno": un llibre-joc per crear històries




Giovanni Belgrano i Bruno Munari.

PIÙ E MENO
Ed. Corraini.

10 d’abril 2011

La porta de la fantasia

La literatura infantil i juvenil té poca presència als mitjans de comunicació. És poc habitual poder llegir ressenyes d'obres destacades a la premsa o veure autors a la televisió compartint idees sobre literatura per a infants i joves, fantasia, rondalles, etc. Una magnífica ocasió per aprendre sobre aquests temes se'ns ofereix al darrer programa de  Millennium de tv3 (01/04/2011), la porta de la fantasia, que ens regala la conversa d'Ana María Matute, Emili Teixidor, Maite Carranza i  Carmen Fernández.

El programa, a més de (re)descobrir-nos algunes de les obres d'aquests autors, permet reflexionar sobre l'ofici d'escriure per a infants i joves, sobre la necessitat de fantasia que tenim com a humans, sobre les noves tendències del que és políticament correcte en literatura infantil, sobre la infància i l'escola, etc.

06 d’abril 2011

Món Llibre 2011


Els propers 9 i 10 d'abril es celebra una nova edició del Món Llibre. Un cap de setmana ple d'activitats al voltant del llibre, la lectura, la il·lustració, el teatre, etc. Feu una ullada al programa!

Biblioteca "puntedu"





30 de març 2011

Contar contes a Can Butjosa


El proper dissabte, 2 d'abril, es farà una trobada de contacontes a la Biblioteca Can Butjosa de Parets del Vallès. Una bona oportunitat de gaudir de la transmissió oral de bones històries en un espai màgic.

25 de març 2011

Il·lustradors...


La Caputxeta Vermella de Gustave Doré (1832-1883).


L'Alícia d'Arthur Rackham (1867-1939)

22 de març 2011

L'èxit d' El zoo d'en Pitus




El zoo d'en Pitus, de  Sebastià Sorribas (1928-2007), s'ha convertit en un dels grans clàssics de la literatura infantil en català.

17 de març 2011

El peix que somreia



El curt d'animació El pez que sonreía, basat en l'àlbum de Jimmy Liao, va rebre el Premi al millor curtmetratge d'animació del Festival Internacional de Cinema de Berlin 2006. Una preciosa metàfora sobre la vida: la llibertat, la soledat, la felicitat...

El pez que sonreía
Autor i il·lustrador: Jimmy Liao
Edició: Barbara Fiore Editora (2010)

07 de març 2011

Quan tot el que ens envolta pren vida...

Making History: A Horse Sock Puppet

Els millors titelles no  són sempre aquells més cars o més vistosos, sinó aquells que es poden manipular bé, que s'ajusten a les possibilitats expressives que requereix el personatge, que permeten acompanyar una determinada narració oral fent que els destinataris se sentin captivats per la història, s'hi endinsin i en gaudeixin.



Podeu trobar les imatges d'aquests divertits titelles a l'espai Can titella, un lloc meravellós on descobrir possibilitats creatives, conèixer les properes trobades de titelles i titellaires, informar-se de cursos i esdeveniments sobre el món dels titelles, gaudir d'espectacles, etc.


Martín, Josep A. El teatre de titelles a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998, p. 280. 

01 de març 2011

Saber dir la poesia a l'escola

Saber dir la poesia a l'escola

La poesia, llegida o dia en veu alta, ofereix una font de recursos, no solament per a fomentar l'educació literària dins el conjunt de la comunitat educativa, sinó també per al treball de les habilitats comunicatives orals dels infants.

El llenguatge poètic forma part de l'essència humana. És important saber oferir versos per ajudar a fer créixer, a desenvolupar el llenguatge i el pensament, a imaginar, a tenir noves mirades cap a l'exterior però també cap al nostre interior... Per tot això, però, cal sobretot saber dir poesia, perquè és a partir d'una bona recitació que farem possible la descoberta poètica.


La UVic ofereix properament el curs Saber dir la poesia a l'escola amb l'objectiu de proporcionar eines per al treball de poesia a l'aula. El curs consta de diverses sessions sobre dir la poesia, o com vol ser dit el poema a càrrec de l'actor Lluís Soler; l'experiència de les veus de la poesia a través de Canigó que oferirà Carme Torrents, directora del Museu Verdaguer de Folgueroles, i   els beneficis de dir poesia a l'escola, que explicarà Glòria Bordons, professora i coautora del web http://www.viulapoesia.com/.

A més, es compartiran diferents experiències de poesia a l'escola, a càrrec de Ramon Besora i també de les mestres de l'escola Cuca Fera de Tona, i es gaudirà d'una ruta literàira amb el professor Llorenç Soldevila.

23 de febrer 2011

Premi Nacional de Cultura a Cavall Fort


La revista Cavall Fort ha rebut el Premi Nacional de la Cultura i les Arts per a la seva tasca en la difusió de la llengua catalana des de la seva creació, al 1961. Un reconeixement ben merescut després d'anys d'elaborar un producte de qualitat artística i literària, en un format molt atractiu, per als infants.

Cavall Fort és un exemple clar de com la creació literària en català es pot convertir en un fenomen popular a través de la fidelització d'uns personatges, amb qui els lectors es van fent grans, i de la tria de bones històries, amb la implicació d'autors destacats. La nostra enhorabona i per molts anys!

21 de febrer 2011

La descoberta de les lletres i l'art del disseny tipogràfic


The Alphabet from n9ve on Vimeo.


Per conèixer activitats, llibres i materials que permetin descobrir l'alfabet, les lletres, a través de l'art, el joc amb elements naturals, etc. cal treure el nas a l'espai de llenguatge del bloc: Mirades. Tot plegat és gairebé màgia!

14 de febrer 2011

125 veus



Enguany es commemoren els 125 anys de la primera publicació de Canigó de Jacint Verdaguer. Per celebrar-ho s'ha dut a terme el projecte Canigó 125 veus . 125 veus que llegeixen el poema com si fossin una de sola. Una lectura compartida per reviure l'obra, per transmetre'n la vigència, per apropar-la a tothom.

Per què no es fan projectes d'aquest tipus a les escoles, per treballar la lectura oral? La lectura col·lectiva d'una obra en què cadascú es prepara un fragment amb la finalitat que famílies, companys d'altres grups, etc.  puguin gaudir-ne?

11 de febrer 2011

Faula



Faula El Renard i la cigonya. extreta de: http://www.youtube.com/watch?v=Ay5ovBfiv_c 
Guió, animació i direcció: Pere Puig/ Música: Xavier Benguerel i Godó / Interpretada per l'Ensemble Orquestra de Cadaqués sota la direcció de Philippe Entremont / Narració:Rosa Gàmiz / Text original:Jean de LaFontaine / Traducció al català: Xavier Benguerel i Llobet / © per ledició: Tritó, S.L. 2009 / © Pere Puig 2009.


La faula El Renard i la cigonya es presenta en la versió que en va fer La Fontaine, en una forma literària. Ens caldria adaptar-la per explicar als infants? De quina manera? Podríem perdre matisos o guanyar-ne? Què fer a l'hora d'escollir les històries i les seves formes per a transmetre-les?

09 de febrer 2011

Poemes per a cuques


Poemes per a cuques és el nom d'una experiència poètica desenvolupada a l'Escola Bressol Cuca Fera de Tona. Una experiència reconeguda amb el Premi a Projectes Pedagògics Emili Teixidor (2008) que s'ha publicat recentment i que també trobem recollida a l'article "Un davantal hi ha, que ple de poesia està. La poesia a l’escola bressol" (Revista Infància, núm. 166, 2009).


Els ingredients, que l'equip de mestres va tenir en compte per omplir de poesia l'escola dels més menuts, van ser: un davantal amb les butxaques plenes de poemes per a nens i nenes, però també per a famílies (el fet que aparegui un poema, un objecte... d'un amagatall sempre genera sorpresa, fa que es centri l'atenció i fomenta l'elaboració d'hipòtesis); poesies adequades, estimulants, amb un llenguatge ric i ple de música (poemes que fan créixer en tots els sentits); el saber-los compartir amb els materials de suport adequats i sobretot amb una bona veu (recitant el poema tal com ell demana ser dit) i un xic de temps cada dia per gaudir-los amb goig.