24 de març 2015


La literatura d'Olga Xirinacs (ed. Magí Sunyer)

La literatura d'Olga Xirinacs. Poesia, narrativa, dietaris (Diputació de Tarragona-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2014), aplega estudis de diferents autors -Francesc Xavier Grau, Magí Sunyer, Pere Ballart, Eugeni Perea, Llorenç Soldevila, Anna Esteve, M. Carme Bernal, Xavier Allué, Joan Maria Pujals, Margarida Aritzeta- que analitzen les aportacions literàries de l'escriptora tarragonina. Es repassa de manera exhaustiva el conjunt de la seva obra i, evidentment, també s'inclou un capítol dedicat íntegrament a la seva literatura per a lectors joves, elaborat per la Dra. Bernal, professora de la Universitat de Vic. A propòsit d'aquesta publicació, recuperem una obra emblemàtica de Xirinacs, que també figura en aquest capítol. Es tracta de Marina. Cavall de mar (Barcanova, 2010) que, en paraules de Bernal, "forma part del cànon de moltes biblioteques". Una obra que també es troba traduïda al castellà, publicada per Anaya. 

El llibre conté els poemes del primer volum de poesia de l'autora, Marina, que es publicà als anys 80 i que suposà una aportació destacada en la "normalització" de la poesia per a infants; i també Cavall de mar, tots dos de temàtica marítima. Els poemes que inclou aquest recull doble són aparentment senzills, però responen plenament a l'objectiu, complex, de transmetre l'essència de la poesia als infants: oferir-los paraules, musicalitat, imatges de gran bellesa, joc, etc. L'autora sap copsar el món infantil, la seva mirada joiosa al paisatge proper i a la quotidianitat. 

A l'estudi, també es repassen les diverses creacions de l'autora, contes, novel·les per a infants -Patates fregides (1994), El meu pare és capità (1995), Sóc un arbre (1994), que Bernal defineix com una de les seves obres més reeixides- i també per a joves -Xocolata (1994) o Final d'estiu (1996). Val la pena recuperar la trajectòria completa d'aquesta escriptora polifacètica, potser encara poc reconeguda, que té un paper destacat en l'elaboració de textos literaris de diversos gèneres que han promogut la iniciació lectora de molts joves de casa nostra.

                                          


La Marina juga al sol
amb la closca d’un cargol;
s’ha volgut tombar d’esquena
i troba un cranc a l’arena.
El cranc és petit,
li puja pel dit,
li passa pel nas,
li baixa pel braç,
el cranc s’ha espantat
i ja s’ha amagat.


16 de març 2015






Nancie Atwell ha estat guardonada com a millor mestra del món, i tot i que realment es tracta d'una competició amb paràmetres difícils d'establir, per la impossibilitat de valorar sistemàticament, quantitativament, què vol dir ser el millor mestre (hi deuen haver molts factors que determinen aquesta concepció i que configuren el docent, com ara l'equip de mestres, el centre, els recursos del lloc on s'exerceix, els alumnes, etc.), també és cert que hi ha alguns aspectes claus que defineixen el bon mestre. Heus aquí algunes idees que es deriven d'aquesta elecció:


La mestra crea un ambient favorable a la lectura, a la seva aula hi ha llibres a l'abast (és més una biblioteca que una classe), els alumnes trien les seves lectures i també escullen sobre el que volen escriure. Llegeixen per escriure, escriuen per llegir i acaben fent una mitjana de 40 lectures l'any. Se'ls ofereixen paraules, històries, moments de solitud i estones compartides. En definitiva,  una  aula com un taller on hi ha moltes possibilitats lectores perquè hi ha llibres de diferents tipologies i temps per llegir.



08 de març 2015





Dos clàssics contemporanis d'Adela Turín i Nella Bosnia reeditats en els darrers anys per hipòtesi-kalandraka perquè continuen plenament vigents. Els dos conten una història entranyable que promou la reflexió sobre els estereotips sexistes. 

Vegeu ressenya de l'àlbum L'Artur i la Clementina a la pàgina d'hipòtesi i una proposta de Jaume Centelles per treballar a l'aula la lectura Rosa Caramel al web del mestre, que posa de manifest que els bons àlbums poden ser llegits, compartits i gaudits a totes les edats.